25.5.23



El proper dimarts, 6 de juny del 2023, tindrà lloc la inauguració de la pròxima exposició de la Fundació Suñol de Barcelona, titulada Neus Frigola. De desbordar, sostenir i un volcà d’aigua.

Abraçant dibuix, collage, escultura i instal·lació, la pràctica de l’artista i artterapeuta Neus Frigola (Girona, 1991) és sovint el resultat de processos intuïtius i contingents, d’experimentacions matèriques obertes i aventureres. Les seves obres es deriven d’exploracions naturalment poroses, travessades per l’experiència viscuda íntimament o de manera col·lectiva.

L’artista sembla convidar-nos a aventurar-nos en un camp de joc temporal. A abandonar un raonament intel·lectual preestablert a favor d’una experiència encarnada, sensible i situada.

Comissariat: Carolina Ciuti i Anna Penalva

L’exposició recull obres produïdes en els últims quatre anys, la majoria d’elles mentre l’artista ha tingut el seu estudi a l’Institut Escola ARTS del Districte Sants-Montjuïc, dins el marc del programa espais c, impulsat per l’Institut de Cultura de Barcelona, el Consorci d’Educació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la mediació de la Fundació Suñol i la coordinació d’Experimentem amb l’Art. El programa té per objectiu generar complicitats creatives entre les escoles públiques de primària de Barcelona i els artistes. Els encontres i contagis que han tingut lloc en aquest espai estaran també presents a l'exposició.

Neus Frigola 
06.06.2023 - 26.07.2023

Fundació Suñol
c/ Mejia Lequerica 14, Barcelona, Catalunya.

De dimecres a divendres:D'11h a 14h i de 16h a 19h
Primer dissabte de cada mes: D'11h a 14h

Entrada gratuïta



Inauguració de l'exposició: Neus Frigola. De desbordar, sostenir i un volcà d’aigua | Fundació Suñol

18.5.23


La pràctica de Roman Ondak reuneix diversos mètodes: des de situacions formulades amb simplicitat en les quals vincula les relacions entre membres de la seva família, diversos grups de persones o espectadors que entren a les seves exposicions, fins a objectes trobats i modificats o instal·lacions espacials construïdes. Sovint, l’espai i el temps són tematitzats sistemàticament a les seves obres, on els trobem entrellaçats amb la seva història personal, tot recuperant fragments dels seus records d’anys anteriors, quan l’artista va viure la seva infantesa i la seva adolescència a la relativament aïllada Txecoslovàquia durant l’autocràtic règim comunista.

Ondak va aprendre a comprendre la temptativa de la societat d’ordenar l’existència mitjançant divisions i classificacions d’inclusió i exclusió. El fracàs d’aquesta estructura és el que l’artista aborda a la seva obra tot desplegant el potencial d’altres ordres, d’altres patrons de comportament i, en darrera instància, de les possibilitats socials i polítiques alternatives. La impressió que sovint provoca la seva obra, en el sentit que la realitat ha estat lleument reajustada, és en part una rèplica tàctica de les alteracions propagandístiques de la imatge i la paraula que constituïen un fet quotidià per a l’artista mentre creixia.

L’exposició Roman Ondak. Infinitum es mou entre la ficció i la realitat. Una realitat fundada sobre les experiències personals del passat de l’artista mentre creixia en una societat on aquesta realitat era viscuda parcialment com una ficció. Les escultures, les instal·lacions espacials i les fotografies d’aquesta exposició rendeixen tribut a allò que és quotidià. Els objectes trobats o construïts o les situacions que s’hi representen s’alternen entre el que eren mentre encara formaven part de la realitat, i l’actualitat, quan es transformen en les formes subtilment convertides en ficcions que es presenten a l’espectador.

Roman Ondak (Žilina, Eslovàquia, 1966; viu i treballa a Bratislava)

[Imatge: Roman Ondak, Our Son Watching His Parents (El nostre fill observant els seus pares), 1998 © Roman Ondak.]


Roman Ondak. Infinitum
12.05 – 22.11.2023

Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255.
Barcelona, Catalunya


+ informació

L'infinit de Roman Ondak a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona

22.2.23

 

“Many movies”. Activitat familiar a partir de l’exposició “Bruce Conner. Llum de la foscor”. Partint de la primera pel·lícula de Bruce Conner A MOVIE (1958), feta amb tres dòlars a partir d’imatges aprofitades provinents de noticiaris i anuncis, la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona ens proposa una activitat familiar on fer les nostres pròpies pel·lícules amb recursos escassos. 

Visitarem l’exposició per inspirar-nos en la tècnica de l’assemblage i el collage animat. Experimentarem amb la Mashup Table, un instrument que permet fer muntatge de forma intuïtiva i col·laborativa, combinant imatges d’arxiu, músiques i efectes.

Activitat a càrrec de Drac Màgic.

Drac Màgic és una cooperativa d’iniciativa social fundada el 1971 i dedicada a l’estudi i a la divulgació de la cultura audiovisual. La seva missió és generar pensament i acció al voltant de la imatge per tal de contribuir en la construcció d’una societat responsable, activa i creativa envers la cultura visual i el seu paper en la creació d’imaginaris. La seva activitat té l’objectiu de contribuir a la transformació social a partir dels nostres valors principals: el cooperativisme, el feminisme, el compromís amb la cultura de pau i l’atenció a les diversitats. 

Els seus projectes principals són: Construir Mirades, projecte educatiu de formació en llenguatges audiovisuals; Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, festival de cinema dirigit per dones; i Pack Màgic, distribuïdora de cinema infantil.

Dates: 12.03.2023 i 26.03.2023
Horari: 11.00 h
Preu: 4€ per persona.

Activitat per a infants de 5 a 12 anys amb els seus acompanyants.

+ informació

Taller d'assemblage i collage animat per a famílies a la Fundació Antoni Tàpies

7.2.23



Canals Galeria d’Art celebra durant tot l’any 2023 els cinquanta anys del naixement de la galeria.

Canals és la primera galeria de la ciutat de Sant Cugat, creada per Josep Canals l’any 1973. Des d’un principi, s’ha dedicat a la promoció de l’art d’avantguarda i a defensar els interessos de la modernitat, des d’aquesta ciutat catalana del sud d’Europa. Avui és la galeria més antiga situada fora de la ciutat de Barcelona

Canals Galeria d’Art és situada al carrer d’Orient, 24, en una singular casa de poble edificada de l’any 1940, a poca distància del Reial Monestir de Sant Cugat, que està catalogat com a monument nacional dels segles XII i XIII. 

Actualment, la Canals exposa una mostra individual de l’artista Pep Codó. En la visita als seus espais, també es podran veure obres de Josep Royo, Argimón, D. Fita, Amèlia Riera, Grau Garriga, Ràfols-Casamada, Muxart, Casademont, Ramón Herreros, Tom Carr, M. A. Raventòs, C. Delclaux, entre altres...


.

Canals Galeria d’Art celebra els cinquanta anys del seu naixement durant el 2023

31.1.23


Tot just en sortir del confinament, l’antiquari Sergi Clavell, per atzar, va trobar en una casa una escultura petita, un cap en marbre, un fragment de peus d’un relleu i un fragment de columna amb decoració vegetal atribuides al Mestre de Cabestany. Mentre això passava, l’historiador de l’art Jaume Barrachina, un dels grans experts sobre l'obra del Mestre i col·leccionista de quatre obres del mateix, ens deixava prematurament a conseqüència d’una greu malaltia. 

Quan, a través d'en Sergi Clavell, a la galeria Artur Ramon Art de Barcelona es van assabentar que tres d’aquestes peces havien aparegut, van adonar-se que éren davant d’una troballa única i històrica. La incorporació de l’Albert Martí Palau, propietari de la única altra peça del Mestre que hi ha hagut al mercat d'art al segle XXI va acabar arrodonint el projecte d'aplegar aquestes obres de l'artista.

Exposició:
"El Mestre i l'atzar. Espurnes de marbre"
Artur Ramon Art (Carrer Bailén, 19 · Barcelona, Catalunya)
20 gener 2023 - 24 febrer 2023


Exposició: El Mestre i l'atzar. Espurnes de marbre | Artur Ramon Art | Fins 24 feb.

27.1.23

 



L'artista nord-americà Bruce Conner, que actualment manté una exposició a la Fundació Antoni Tàpies, va desconstruir i experimentar amb imatges d’arxiu, tant del passat com de la cultura de masses del seu temps. Les va remesclar en peces poètiques i subversives, amb formats híbrids i jocs perceptius. 

En aquest taller es treballarà d’imatges de diaris, fotografies i revistes d’ahir i d’avui per barrejar-les amb fragments de textos, propostes de dibuix o pistes de so i provocar accidents, acumulacions i significats nous. A partir d’exercicis intuïtius, d’atzars o de restriccions explorarem tècniques i possibilitats del collage per pujar al tren i anar allà on tot és possible, fent referència al títol del seu film Take the 5:10 to Dreamland.

Data: 10.02.2023 a les 16.00 h
Lloc: Fundació Antoni Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona)

Teresa Rubio és mediadora cultural, educadora d’art i artista especialitzada en collage. Va estudiar Història de l’art a la Universitat de Salamanca i Siena. Va obtenir el diploma d’estudis avançats a la Universitat de Barcelona i és Màster de Crítica d’art i Comunicació per la Universitat de Girona. 

Ha co-dirigit el servei educatiu del Centre d’art Tecla Sala de l’Hospitalet (2008-2020) i el projecte de mediació What the Cell! Una mirada macro a la unitat de la vida al Centre d’art La Capella (2020-2022). Actualment col·labora amb la Fundació Joan Miró, la Fundació Antoni Tàpies, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i Apropa Cultura, entre d’altres.

Especialitzada en l’educació a museus, treballa amb el potencial imaginatiu, poètic i crític dels processos artístics per generar espais de trobada i connexió entre l’art i la vida. Aplica metodologies artístiques a situacions d’aprenentatge on es fomenta l’experimentació i el treball amb el cos i els sentits. Li interessa el treball amb la diversitat i els afectes, i la pràctica del collage.


.

Taller de collage sobre Bruce Conner a la Fundació Antoni Tàpies | 10 feb.

20.10.22

 

L'exposició L'adob que fecunda la terra. Tàpies (1955 - 1985), de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, se centra en el període comprès entre finals de la dècada de 1950 i finals de la de 1980, i mostra el pas i la convivència entre les pintures matèriques, els objectes i els vernissos. Tot i que l’opacitat dels murs i la precarietat dels objectes semblen contraposar-se a la lluminositat dels vernissos, aquestes obres segueixen una mateixa lògica: la revalorització de les coses primeres, naturals i ordinàries, aquelles que la societat rebutja o amaga vergonyosament, però que per Tàpies no només estan dotades d’espiritualitat sinó que sobretot són on es troba l’origen i la força de la vida, l’adob que fecunda la terra.

Cap al 1958 les obres de Tàpies ja havien captat l’atenció del públic europeu i americà. Tàpies irrompia en els cercles artístics internacionals amb les anomenades pintures matèriques, unes obres de superfícies opaques amb aparença de mur amb què va assolir la maduresa del seu art. Aquestes obres són un clar exemple de l’esperit del seu temps. Hi ressonen fenòmens propis d’aquell moment com ara l’impacte de la bomba atòmica i les noves descobertes de la física, l’interès per l’art dels nens i dels malalts mentals, la fascinació per l’art dels anomenats pobles primitius –de la prehistòria a la contemporaneïtat–, i l’atenció a aquells elements de la realitat immediata més descuidats i pobres –dels graffiti i els objectes de rebuig als espais urbans perifèrics degradats i aliens al procés racionalitzador de les ciutats que es reconstruïen després de la desfeta provocada per la Segona Guerra Mundial.

Sovint s’ha descrit l’obra de Tàpies com a informalista i abstracta. Tanmateix, aquests qualificatius no són del tot exactes, atès que en el moment en què el seu art arriba a la maduresa, a la fi de la dècada de 1950, tant l’informalisme com l’expressionisme abstracte començaven a deixar pas a una nova generació d’artistes que, sota la influència de Marcel Duchamp, miraven d’ampliar la noció de realisme. Tàpies participava d’aquestes inquietuds i a la dècada de 1960 va augmentar de forma exponencial el seu treball amb objectes com una extensió del primitivisme de les pintures matèriques “cap a tot allò no-industrial, no-dissenyat ni racionalitzat”. 1

A les matèries i els objectes s’hi van afegir, a partir de finals de la dècada de 1970, unes obres més lluminoses en què el vernís, que no era un material nou en la pràctica artística de Tàpies, prenia més visibilitat, a vegades juntament amb la matèria o amb objectes. El vernís és consubstancial a les pintures matèriques, ja que Tàpies el feia servir com a base de la pols de marbre, la sorra, els pigments i altres materials, però ara pren protagonisme i ofereix unes transparències que fan de contrapès a l’opacitat dels murs. En els vernissos s’hi continuen trobant aquelles imatges relatives a parts del cos o funcions fisiològiques considerades desagradables i repulsives.

Hi ha un vessant indubtablement espiritual en tota l’obra de Tàpies: en posar en valor el més simple –la palla, la pols, el caixó de fusta, les parts del cos menys atractives–, Tàpies se situa en els primers passos per assolir la il·luminació: la via purgativa 2, en què s’analitza allò que hi ha de més pervers en l’individu i en la societat. Els elements repulsius que es troben en la seva obra persegueixen despertar la consciència de l’espectador, remoure-li l’esperit, de manera que l’art esdevingui adob del coneixement i l’esperit crític.


1 Manuel J. Borja-Villel, “Comunicació sobre el mur”, a Tàpies. Comunicació sobre el mur. Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 1992: 23. | 2 Antoni Tàpies a Manuel J. Borja-Villel, en “Converses amb Antoni Tàpies (1985-1991)”, Tàpies. Comunicació sobre el mur. Op. Cit., p. 52.

Imatge: Sala de l'exposició a la Fundació Antoni Tàpies © Comissió Tàpies / Vegap. De la fotografia: © Roberto Ruiz, 2022



L'adob que fecunda la terra. Tàpies (1955 - 1985)
08.10.2022 - 23.04.2023

Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255 - Barcelona, Catalunya

Comissària: Núria Homs

+ informació

Exposició: L'adob que fecunda la terra. Tàpies (1955 - 1985) | Fundació Tàpies

10.5.22


La Fundació Antoni Tàpies ha convidat la poeta i estudiosa de la poesia Ailbhe Darcy perquè ens expliqui cap a on van les seves darreres elucubracions poètiques. "Endins i enfora. Conversa sobre poesia" tindrà lloc al museu una conversar amb la poeta i traductora Míriam Cano, que, des de l’Escola Bloom, es dedica a ensenyar a escriure i viure la poesia. Es mirarà d’entendre com és el procés de treball poètic que condueix les nostres íntimes preocupacions, allò que ens inquieta, des de l’ànsia fins a la veu.

Amb Ailbhe Darcy i Míriam Cano. En el marc del festival Barcelona Poesia i amb la col·laboració de l’Escola Bloom. A la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona (Carrer Aragó, 255).

12.05.2022 a les 18h. Activitat gratuïta. No cal reserva prèvia.


.

Endins i enfora. Conversa sobre poesia | Fundació Antoni Tàpies | 12 maig